Passa al contingut principal

Els librettos culturals i l'ensenyament


A partir d'un Estudi anomenat "LA BRECHA EN LA ENSEÑANZA", de James W. Stigler i James Hiebert, he trobat una explicació referent als diversos enfocaments que es produexen en l'ensenyament, i que m'ha semblat interessant tenir-ho recollit al blog. La font original és:
www.cepchile.cl/dms/archivo_3093_786/frev86_stigler.pdf

Recullo, tot seguit, un dels fragments que m'ha semblat interessant.
------------

Per a moltes persones, el sopar en família és un esdeveniment que forma part de la vida diària. Molt sovint, es compartit sense adonar-se'n d'aspectes que es donen per segurs. Tots s'asseuen a taula i comencen a menjar més o menys al mateix temps. No es reparteixen targetes amb el menú del dia, sino que el menjar es posa a taula en fonts i tots mengen del mateix. A continuació, els aliments es reparteixen passant les fonts al voltant de la taula i cadascú es va servint al seu gust. Els adults, molt sovint, ajuden als nens en aquesta tasca. Per norma general, la conversa és lliure i no hi ha tema fix. Tots fan comentaris, i adults i nens participen del diàleg.

El sopar de família és una activitat cultural. Les activitats culturals s'expressen en llibrettos culturals, que reuneixen coneixements generals sobre un succés que està en la ment dels participants. Els llibrettos orienten el comportament i a més indiquen als participants allò que es pot esperar. Dins d'una mateixa cultura, aquests llibrettos són compartits ampliament i, per tant, és difícil percebre'n la seva presència. El sopar en família és una activitat tan corrent que resulta estrany referir-se als aspectes que la caracteritzen. Rarament se'ns acudeix pensar que podria ser diferent de com és. Per altra part, ens adonaríem ràpidament si alguna de les seves característiques es canviés; per exemple, ens sorprendria que en un sopar de família ens entreguessin el menú, o si en acabar ens passessin el compte.

Els llibrettos culturals s'aprenen de forma implícita, mitjançant l'observació i la participació, i no estudiant-los de forma conscient. Això distingeix les activitats culturals d'altres tipus d'activitats. Per exemple, considerem l'activitat d'aprendre a utilitzar l'ordinador. Per a la majoria de gent gran no constitueix una activitat cultural. Aprenen a utilitzar-la desenvolupant de manera conscient destreses, llegint manuals, prenent notes, obtenint ajuda d'especialistes i amb exercitació. Avui dia, però, l'ús dels mitjans informàtics s'està convertint ràpidament en una activitat cultural. Per exemple, els nens n'aprenen de forma natural, mirant als seus germans o companys d'aula.

La docència és una activitat cultural. S'assembla molt més a participar d'un sopar en família que a aprendre a utilitzar un ordinador. Això pot semblar sorprenent, per què la docència no acostuma a ser considerada d'aquesta manera. Alguns pensen que ensenyar és una destresa innata, quelcom amb el que es neix. Altres pensen que els professors aprenen apuntant-se a programes d'actualització professional, cursos de formació, o similars. Hi hauria cabuda per a un enfocament diferent a aquests, fonamentat en la idea de que ensenyar és una activitat cultural.

Igual que altres activitats culturals, s'aprèn a ensenyar fent-ho durant un llarg temps. És quelcom que s'aprèn millor quan un creix dins d'una cultura i manera de fer, més que no pas estudiant-ho de manera formal. Encara que la majoria de les persones no hagin estudiat pedagogia, sí que han assistit a l'escola. Les persones que pertanyen a una mateixa cultura comparteixen també un concepte intel·lectual d'allò que és la docència. A aquest concepte el podem anomenar llibretto. En realitat, el llibretto és una versió o esquema intel·lectual fonamentat en una determinada concepció sobre el significat de la paraula ensenyar. Els llibrettos poden explicar les raons per les quals hi ha diferències tant significatives sobre la forma d'ensenyar entre uns paisos i uns altres. Mentre que, per altra banda, els professors d'un mateix país comparteixen aquest llibretto o forma d'ensenyar.

Si estirem dels fils històrics, culturals, sociològics, ... podrem esbrinar fàcilment quin és l'origen o la procedència dels librettos, i per què acostumen a ser àmpliament compartits. Els llibrettos culturals per a l'ensenyament es comencen a adquirir molt aviat, de vegades inclús abans de que els nens vagin a l'escola. A mesura que els nens van avançant al llarg de dotze o més anys d'ensenyament, van formant i construint els seus librettos sobre l'ensenyament. Segurament tots nosaltres, encara que no siguem professors, podríem entrar demà mateix a una aula i actuar com si ho fóssim, per què tots compartim el mateix libretto cultural. En realitat, una de les raons per les quals les lliçons es van succeint, una rera l'altra, sense massa ensurts, és per què tant els alumnes com els professors compartim el mateix libretto. És a dir, saben allò què es pot esperar de l'acte d'ensenyar i els papers que cadascú pot jugar.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Adaptant-nos a la xarxa

A El Pais, he trobat un article particularment interessant que parla sobre la responsabilitats legals que es pot derivar a partir dels comentaris depositats en un lloc web. Un problema gens trivial, ja que en ser la web cada vegada més dinàmica i interactiva, el seu ús creix sense parar.

Esquema del Projecte Educatiu de Centre (mapejat)

Durant el passat curs 10-11 he estat rellegint el DECRET 102/2010 d'autonomia dels centres educatius, intentant esbrinar què s'hi deia en referència al Projecte Educatiu de Centre . La nova normativa que acompanya el desplegament de la LEC ( http://www.gencat.cat/educacio/lleieducacio/cat/ ) introdueix canvis importants pel que fa a a l'estructura del sistema educatiu, i un dels punts importants i en el que els centres primer s'hi hauran de posar, és el que fa referència a l'elaboració del Projecte Educatiu de Centre . És en el Capítol 1 del citat DECRET on s'hi fa referència a aquest punt. En el nou marc, el PEC esdevé el DOCUMENT que aglutina el conjunt de documentació bàsica de centre. Cal remarcar que hi ha certs punts "interpretables" pel que fa al seu contingut i estructura bàsica, i el cert és que encara són diverses les opinions dels experts al respecte. De tota manera, a mode de resum, s'adjunta un mapa conceptual amb els punts més desta

UMPC

Ultra Mobile Personal Computer ( veure Wikipedia ), aquest és el significat que s'amaga darrera d'aquestes sigles. Llegint el blog Gabinete de Informatica ( http://gabinetedeinformatica.net/wp15 ) he trobat aquest vídeo on es mostra què i com pot ser el futur proper quan aquests dispositius siguin d'ús general. Certament, a hores d'ara, molts entenem que el futur passa per introduir de forma decidida tota la potència que ens aporten les eines TIC a l'educació. Ha de ser així, o no serà. Tal vegada, l'aspecte clau vindrà donat d eles mateixes famílies. Encara està molt llunyà els dies en que imaginem a un alumne que assisteixi amb un PC a classe. Suposo que en ambients universitaris aquest fet ja es deu donar en major o menor grau, encara que sigui de forma anecdòtica. En un centre de secundària, ara, això es veu molt i molt lluny, per diversos motius, entre ells pel cost que suposa el PC, perquè encara no és una eina que es consideri indispensable, i perque els